VII Festival de Poesia d'Oliva
Dia: Divendres 1 d'abril de 2011
Teatre Olimpia d'Oliva 20:00 h
ELS POETES
Rhodah Mashavave,Teresa Colom, Dolors Miquel, Andreu Gomila, Josep Ballester, Carles Torner,
Anna Aguilar-Amat, María Eloy-García, Ramon Guillem i Pedro Enríquez, Jaume Pont, José Luis Parra
Rhodah Mashavave
Rhodah Mashavave és una jove periodista i poetessa de 30 anys en llengua shona que al seu país Zimbabwe havia treballat per a la premsa independent (The Daily Newspaper, The Daily News, The Financial Gazette) i que ho ha continuat fent malgrat haver hagut de fugir el 2005 de Zimbabwe, a causa de la vulneració continuada de la llibertat d’expressió i de la repressió a què s’ha vist sotmesa. Actualment acollida en Palma gràcies al que posa en marxa el PEN Català, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Palma i Barcelona.
Teresa Colom
Teresa Colom i Pich (La Seu d'Urgell, 1973) és una escriptora andorrana. Ha publicat poemes, contes i assaigs en diversos reculls col·lectius.Ha guanyat els premis Miquel Martí i Pol 2000 amb No va ser l'aigua i Talent Fnac 2009. A més a més ha publicat els poemaris: Com mesos de juny (2001), La temperatura d'uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005) i On tot és vidre (2009).
Dolors Miquel
Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha publicat els llibres de poemes: El vent i la casa tancada, Premi Literari de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia 1989, Llibre dels homes, Haikús del camioner, Gitana Roc, Mos de gat, Ver7s de la terra, AIOÇ, Premi Ciutat de Barcelona de poesia 2005, Missa pagesa, Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2006, Musot, La dona que mirava la tele i Cap home és visible : Poesia catalana medieval. També ha publicat el llibre Transgredior, amb fotografies de Vanessa Pey i en narrativa ha publicat Maruja Reyes sóc jo.
Andreu Gomila
Andreu Gomila (Palma, 1977) treballa com a periodista al setmanari TimeOut Barcelona on també es desenvolupa com a crític literari, especialment de poesia. Ha publicat els llibres: Un dia a l’infern dels que són (2001), que va obtenir el premi Amadeu Oller i, posteriorment, el premi Memorial Anna Dodas 2003 a la millor opera prima del bienni; Aquí i ara (2007), Diari de Buenos Aires (2007), El port, no serà res de mi (2010).
Josep Ballester
Josep Ballester (Alzira, 1961) és escriptor i professor de literatura contemporània a la Universitat de València. Ha conreat sobretot la poesia, amb reculls com ara Passadís voraç del silenci (1985), Oasi (1989), Tatuatge (1989), L'holandés errant (1994) o La mar (1997), Els ulls al cel i l'ànima al mar (2004), L'odi (2005), Les muses inquietants. Antologia 1982-2006 (2007). Però destaca igualment la seva producció assagística, tant de caire acadèmic com creatiu, com ara El col·leccionista de fades, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2008. Reconegut animador cultural, Ballester ha sigut vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel País Valencià.
Carles Torner
Carles Torner (Barcelona, 1963) és director de l'Àrea d'Humanitats i Ciències de l'Institut Ramon Llull l'objectiu del qual és la promoció internacional de la cultura catalana. La seva activitat literària inclou la poesia, l'assaig i la narrativa. Entre els llibres de poesia publicats hi ha A la ciutat blanca (1984), premi Amadeu Oller 1984; Als límits de la sal (1985), premi Carles Riba 1984; L'àngel del saqueig (1990) i Viure després (1998), premi de la Crítica 1999. També ha publicat centenars d'articles a diaris i revistes com l'Avui, La Vanguardia, El País, Serra d'Or, El Ciervo, Foc Nou, Quimera...
Anna Aguilar-Amat
Anna Aguilar-Amat (Barcelona, 1962) és professora titular a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ensenya Terminologia aplicada a la Traducció i Eines per a la Traducció Automàtica. Al llarg de la seva etapa d’estudiant va guanyar diversos premis de narrativa i poesia juvenils. Petrolier i Teatre, el seu primer llibre de poemes en català va obtenir l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona 2000. Va guanyar el XLII premi Carles Riba amb el llibre Trànsit entre dos vols (2001).
María Eloy-García
Una sopera, una termomix, l’homo sapiens, la veïna del Tercer B, la perruquera i la teoria propugnada pel Botànic Conservador del Museu Britànic Robert Brown: tot i més, cap als poemes de María Eloy-García (Màlaga, 1972). Ha participat en revistes com Litoral, El maquinista de la generación, Laberinto, Nayagua, Fósforo entre d’altres. Ha escrit els poemaris Diseños experimentales (1997) Metafísica del trapo (premio carmen conde 2001) i Cuánto dura cuanto (2007).
Ramon Guillem
Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en Geografia i Història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius. La seva activitat literària se centra, a hores d'ara, en la poesia, encara que ha encetat també diversos projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com D'on gran desig s'engendra (1985), L'hivern remot (1987), Les ombres seduïdes (1990), Terra d'aigua (1993), Solatge de sols (1999), Maregassa (2002) i Celebració de la mirada (2005). Per aquests llibres ha rebut premis com l'Ausiàs March, l'Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de la Crítica Serra d'Or. Actualment dirigeix la col·lecció de poesia d'edicions Perifèric i és el vicepresident del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Pedro Enríquez
Pedro Enríquez (Granada, 1956) és poeta, narrador, editor i arquitecte. Col·labora en l’organització d’actes culturals, coordinant trobades de poetes i recitals de música i poesia. Director de la Revista Ficciones Revista de Letras, els seus poemes han aparegut en diverses revistes literàries d’Espanya, Estats Units, Mèxic i Portugal. Ha publicat els llibres de poemes: Extremo a extremo del silencio (1987), Historias de arena (1993), Vigilante de niebla (1995), Los áridos pasos (1999), El eco de los pájaros (2002) i Las manos en su vuelo (2003).
Jaume Pont
Jaume Pont (Lleida, 1947) és poeta i professor de literatura a l'Estudi General de Lleida. La seva activitat assagística gira també al voltant de la poesia. La seva antologia La nova poesia catalana, feta amb Joaquim Marco, es converteix en la punta de llança de la seva pròpia promoció literària. Tot i aquesta tasca com a estudiós de la literatura, l'obra de Jaume Pont pren bona part de la seva força de la poesia. El 1976 ja havia publicat el seu primer llibre, Límit(s), i veurien la llum uns quants més fins al 1990, data de la publicació de la seva obra completa fins aleshores: Raó d'atzar. Poesia 1974-1989. Més tard, amb Vol de cendres, assoleix un dels reculls més intensos de la literatura catalana. Tots aquells reculls li han valgut diversos premis, entre ells el Serra d'Or de la Crítica, dues vegades, i el Premi de la Crítica de Poesia Catalana amb el títol susdit. Ha estat també promotor de diverses iniciatives editorials i col·labora habitualment en premsa i en revistes literàries.
José Luis Parra
José Luis Parra (Madrid, 1944) és un poeta de publicació tardana que viu a València, on ha publicat quasi tots els seus llibres. Després del seu primer llibre Más lisonjero me vi (1987), ha publicat els següents títols: Un hacha para el hielo (1994), Del otro lado de la cumbre (1996), La pérdida del reino (1997), Los dones suficientes (2000), Tiempo de renuncia (2004) i De la frontera (2009). També s’ha publicat una amplia antologia de la seua obra: Caldo de piedra (2001).
LA MÚSICA
Josep Tero, Hugo Mas
Josep Tero
Josep tero (L'Escala, 1951) és un dels principals exponents de les generacions de cantautors catalans apareguts després de la de Raimon, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, amb qui va compartir escenari entre els anys 1982 i 1986. Divulgador tenaç dels poetes catalans i la cançó tradicional autòctona, l’obra de Josep Tero reflecteix el seu compromís amb la lluita per les llibertats personals i col-lectives menys respectades per la societat actual.
Hugo Mas
Hugo Mas (Alcoi, 1977) és un cantant molt personal, allunyat dels standards més habituals de les radiofòrmules, a cavall entre les vísceres de l’underground i la bellesa formal, i amb una presència escènica molt poètica i contundent. Actualment es pot enclavar dins la tendència musical – poètica SPOKEN WORDS. Els arranjaments són molt acurats i treballats, i suposen una tímida i sòbria ingerència en el terreny del jazz. El producte final és dessagnat, agressiu, bell, senzill, suau, emotiu, sobri, minimalista.
