I Festival

22 de març de 2005 20:00h
Teatre Olímpia d'Oliva

Enguany se celebra l’aniversari dels 30 anys d’ensenyament professional a l’institut Gabriel Ciscar d’Oliva. Lluny d’actes institucionals i d’altres trobades massa prosaiques i gens perdurables, l’encert d’aquest aniversari rau en la idea de la creació d’un Festival de poesia encapçalat per alguns dels poetes més representatius dels Països Catalans.

La poesia és un recurs fantàstic per fer festa sobre qualsevol qüestió que tinga relació amb l’educació. Al capdavall, tant l’educació com la poesia són dos espais on, encara com, hi ha lloc per a la utopia (ja se sap: només es defensa allò que està perseguit). A grans trets, tots dos segueixen camins, processos o, diguem-ne actituds, bastant paral·leles: l’aprenentatge, l’acceptació, la rebel·lia, el rebuig i, finalment, el desig.

Hölderlin es demanava per què calien poetes en temps de Sarajevo, Tianmen, Soweto, Berlín… Possiblement un interrogant semblant es deuen preguntar alguns professionals de l’educació que posen en dubte la utilitat -o inutilitat- d’aquesta mena d’actes. Doncs bé, aquest festival, més que important, resulta imprescindible. Perquè ens cal la poesia i ens calen els poetes, però també ens calen els lectors/es de poesia. I és per això que hem d’educar els alumnes en la poesia, i, perquè això siga possible, ens calen els/les professors/es receptius a la poesia que inciten l’alumnat a descobrir aquest món tant ric escrit en ratlles curtes, perquè la poesia és la culminació d’una cultura, és l’alta cuina de la literatura, és un striptease amb els lectors, és el pati de l’Escola dels Sentiments i és, com molt bé diu Enric Sòria: l’art de dir les coses importants. Per tot això i per molts altres motius hem de colar la poesia en les aules.

Així com Còsimo Pivasco di Rondò, un dels més emblemàtics personatges d’Italo Calvino, quan té dotze anys s’enfila dalt d’una alzina per no baixar mai més a terra, avui, els poetes reunits, s’enfilen dalt les teles, cordes, llums i totes les bambolines de l’escenari d’aquest teatre, lluny de terra, per tal de donar veu als seus versos, poetitzar la rutina i, el que és més important: per tal de donar coherència als nostres somnis…

Organitza: