Forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa a l’associació cultural ArtsMoved. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006) i Costures (Viena Edicions, 2010), obres per les quals ha rebut els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas (2008) i el Josep M. López Picó de Poesia (2009). Recentment, ha participat amb poesia inèdita a Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (Curbet edicions, 2011, Barcelona) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats(Editorial Setzevents, 2011, Barcelona). Pistes Sempre s’estima igual però diferent, em deies. I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar si ens condemnava allò que era igual o bé la diferència és la culpable. L’amargor com una pista em porta a tu, que ets a la cuina i amb la cullera dissols el sucre que ja no em despertarà. Del teu gest no es desprèn una resposta, tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t: Jo no tinc ales perquè els omòplats tornen a ser omòplats si tu no els mires. I tu que no tens esma per volar. De tan a prop del terra, ja no caurem. I estimar és caure.
Un duet explosiu: Teresa Meana, que s’ha passat la vida creuant l’Atlàntic per parlar per tot arreu del sexisme en el llenguatge i la poeta Mireia Calafell, que ha fet del cos una poètica i s’ha entestat en fer veure la violència dels accents quan no fan prou la diferència. Saben que les corrupcions socials […]