Inici Festival de Poesia Àngels Gregori Agenda Rebre informació

 

Presentació

Poetes participants

Cartell

Catàleg

Video presentació

Video poema

Fotografies

Premsa

Col·laboradors

 

 

Poetes participants II Festival de Poesia

Cristina Peri Rossi

Montevideo, 1941

http://amediavoz.com/perirossi.htm

 

Leyendo el diccionario

he encontrado una palabra nueva:

con gusto, con sarcasmo la pronuncio;

la palpo, la apalabro, la manto, la calco, la pulso,

la digo, la encierro, la lamo, la toco con la yema de los

dedos,

le tomo el peso, la mojo, la entibio entre las manos,

la acaricio, le cuento cosas, la cerco, la acorralo,

le clavo un alfiler, la lleno de espuma,

 

después, como a una puta,

la echo de casa.

 

Rafael Vallbona

Barcelona, 1960

www.xtec.es/~jducros/Rafel%20Vallbona.html

 

MENÚ ECONÒMIC

 

Amanida i callos en un local

llòbrec i brut a prop del port. Les vides

passen com els plats del menú econòmic

de mil peles IVA inclòs. El paradís

pot ser així de simple quan s’està sol:

menjar, beguda, cafè, el diari,

i un somriure a la noia de la caixa.

Probablement ni te’n recordis, nena,

tu i jo vam tenir migdies amb vi

i morrejades una mica èbries.

Coses d’altres temps, els nostres anys bojos.

Avui, homes sols a taula i converses

sobre futbol i el puta que és la vida,

és tot el que hi ha en aquest menjador

llòbrec i brut, on només per mil peles

els plats passen ràpids com els records.

 

Esther Zarraluki

Barcelona, 1956

www.barcelonareview.com/32/s_ez.htm

Las pescaderas
remueven el hielo

hablan con el cliente y piensan
en sus cosas, algunas
con los pezones duros bajo
el milagro de sus puntillas

de noche aman sus carnes

tiran las cabezas al suelo
descaman la piel
con encías inocentes

asoman sus uñas rojas cuando
destripan al pez y
le cambian el nombre

el poema se les parece

 

Núria Martínez Vernís

Barcelona, 1976

www.avui.com/avui/diari/04/jul/01/k150101.htm

Per deixar fer que guanyo temps al vespre,

faig la raó a qui la demana

i no tinc la consciència per deixar-la tranquil·la.

 

Com són les hores d’estretes i grosses.

Tanta runa expressa per tu,

tanta pedra sola,

tant de tu sense tu.

Ets l’etèria cara de l’insomni,

la pressió perpètua dels cossos.

 

Vespres pesats ens fan l’aire fred un dia i un altre.

Pusil·lànimes,

abatuts o dispersos,

tindrem les eines i no els usos.

 

M’aclapara el cos que fa el zel entre finestres brutes.

M’orienta el miol.

 

La sisena vida del gat m’ha aconsellat malament.

 

Biel Mesquida

Castelló de la Plana, 1947

www.uoc.edu/lletra/noms/bmesquida/

DEA EX MACHINA

No et pensassis, moneta, que enganyes ningú
amb la calïligrafia aplicada dels teus poemes.
Cal·líroe, vols desfressar una veritat
que et desfavoreix: la imperfecció
de tes formes. Dit en paraules
més clares, reina: el teu mal cap
paralitza qualsevol tremolor del vers
i els sonets que publiques perboquen avortons
que, impúdica, i això és un amoret,
deixes descomponent-se davant els ulls
d'un desert de Lectors. Feliçment

 

Carles Duarte

Barcelona, 1959

www.escriptors.com/autors/duartec/

No s'extingeixen

ni el bes sense temps que ens oferíem,

ni la tendresa que ens naixia als dits,

ni l'onada dels cossos navegant-se,

ni l'aigua de les pells que s'abraçaven.

 

Resten als ulls,

a l'aire humit del vespre,

al tacte de la llum sobre els carrers,

al cel encès de lluna,

al temple del desig.

 

No s'extingeix l'anhel,

ni el cant bellíssim del teu gest.

 

Sóc jo qui m'extingeixo.

 

MARÍA DO CEBREIRO

Santiago, 1976

www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=919355189

 

Vexo os nenos pasar. Veñen da escola ou vanse.

 

Levan libros na man e caramelos.

Levan o sol debaixo dos zapatos.

 

As súas voces encheron o lugar no que escribo.

 

As mulleres que os coidan van detrás.

Ás veces algún neno quere voar e escapa.

Pero elas non os chaman porque saben

que os nenos sempre volven.

 

Ser libre, algunhas veces, significa volver.

 

Ester Xargay

Sant Feliu de Guíxols, 1960

http://hipatia.uab.es/exposicions/poesiacatalana/Xargay.htm

Per llegir el poema, cliqueu a la imatge

 

Carles Hac Mor

Lleida, 1940

www.xtec.es/~jducros/Carles%20Hac%20Mor.html

 

VERBIGRÀCIA

Amb perífrasis i punxons
de l'antagonisme
entre matar l'aranya i
fotre's de la virolla,
hom gaudeix del do de la ubiqüitat.

I, vatua l'olla, em roda el cap,
se m'enterboleix el lluc,
em fan figa les cames,
em ve un cobriment de cor
i, catapultat violentament,
sóc precipitat de morros 
a la vora d'un llac
emmantellat de boirina,
on beuré a caramulls
com un porc escanyat de set!

 

Jaume Sisa

Barcelona, 1948

www.freewebs.com/jaumesisa/

 

Història certa dels set cels

Set paradisos màgics i encantats

Història certa dels set cels

Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

 

El primer cel és inventat:

El primer gran invent de la terrestritat

El segon cel, imaginat:

En una nit d'estiu a la vora del mar

El tercer cel, dins d'un mirall

Reflecteix les imatges d'un món ignorat

I el quart cel és irreal:

Com un oasi verd en un desert estrany

Del cinquè cel res no se'n sap:

No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat

I el sisè cel està copiat

Del cel setè que has engendrat dins del teu cap

 

 

Josep Lluís Bonet

Almoines, 1951

 

            [...]

Les estances tancades com a xarxes

teranyines

paranys i ganivets

quina desesperança

cruel

quina vergonya!

fàstic

i pansits

negres els préssecs que deixí a la taula.

Les nines assassines te’n recordes

recordes?

i el camí que duu al camp de batalla on vaig demà: sí les espases

colpegen cuixes brunes

colpejaran ja sempre fins a l’alba

però tu

fes-te enrera

fes-te enrera que el plor que l’angúnia no em furti la victòria no

em furti les besades ni el doll fèrtil de l’abraçada roja.

 

Enric Soria

Oliva, 1958

http://amediavoz.com/soria.htm

http://www.sant-cugat.net/daltabaix/soria.htm

T'ofrenem, Son, el temps i l'esperança

Tu que en la fosca guies el mortals

que travessen el somni de la vida

cap a aquest més profund

que no té fi.

 

 

 Intervenció musical

Ester Formosa i Adolfo Osta

Dues veus extraordinàries, la de l’actriu i cantant barcelonina Ester Formosa i la del pamplonès Adolfo Osta, seran les encarregades d’obrir aquesta edició del Festival de Poesia d’Oliva.

Les carreres musicals dels dos cantants han estat des de sempre estretament lligades a la poesia. Al llarg del temps han interpretat peces musicals adaptades a partir dels textos d’alguns dels poetes més importants de la literatura, des dels trobadors fins a contemporanis com Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor o José Agustín Goytisolo.

POEFESTA

 

Festival de Poesia Baules -Duets Poètics Àngels Gregori Notícies Rebre informació